Ara que s’acosta Sant Joan…

Ara que s’acosta Sant Joan recordo tots aquells anys que el passava amb la família a una casa rural. Tots els tiets i cosins ens reuníem per la berbena de Sant Joan i gaudíem de 3 dies en família. Era tradició i mai ningú fallava.

Cada any era un repte perquè s’havia de buscar una casa que s’adeqüés a les nostres necessitats…érem més de 30 persones i de totes les edats. Buscàvem cases amb l’espai suficient per a nosaltres, amb un bon jardí, que tingues una bona taula perquè hi poguéssim seure tots (tot i que sovint havíem de fer dos torns per menjar), una sala de jocs…però el que no podia faltar era la piscina! Cada any els cosins estàvem a l’expectativa de com seria la piscina…i es que ens passàvem tot el dia allà. Fèiem partits de voleibol, els grans ensenyaven als petits a nedar i fèiem competicions de salts. Quina nostàlgia!

Un dels tres dies era per fer una excursió: anàvem a visitar el poble més curiós, fèiem una ruta o anàvem a veure algun museu interessant que hi havia als voltants. Sempre preteníem descobrir la zona on anàvem, per això cada any intentàvem canviar de casa i de localització.

Els àpats també eren tot un repte. Cuinar per tants no és fàcil tenint en compte que alguns són celíacs, intolerants a la lactosa, al·lèrgics a alguns aliments…en fi, era divertit. Per ser més pràctics fèiem torns de cuina, de parar i desparar la taula i de rentar els plats, així tots col·laboràvem…i és que quina feinada!

A les nits jugàvem a jocs de taula o vèiem pel·lícules, i la nit de Sant Joan anàvem al poble a tirar petards. El més especial però, venia el dia següent, el dia de Sant Joan, ja que venien els avis a dinar i aquell dia sí que estàvem la família al complet. Era màgic.

Ara ja s’ha perdut la tradició, els cosins ens hem fet grans i cadascú fa la seva, tan de bo puguem repetir-ho aviat!

Text i fotos: Ariadna Valls i Aymerich