La Castanyada

La Castanyada és una festa popular de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que últimament s’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquest dia.

Amb la Castanyada i Tots Sants donem l’estiu per acabat. La terra que ja ha fet el fruit, espera la sembra que produirà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de diferents tonalitats; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.

Podem parlar dels seus orígens al segle XVIII, en els àpats funeraris, en els què es menjaven llegums, fruita seca i els pans votius de l’oferta en els funerals, coneguts com panellets.

L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

La Festa

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada amb un traguet de moscatell.

S’ha de fer una foguera i un cop hi ha brases, s’hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor o tixolo. Aquí s’estenen les castanyes amb un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres ja que porta sort, així com fer diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.

En aquesta festa no hi pot faltar la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb un mocador al cap, amb faldilles molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap portaven una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla.

Perquè castanyes i panellets?

Diuen que, antigament, els campaners, la nit de Tots Sants, tocaven les campanes durant una estona per recordar als fidels, la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts, i en acabar reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol fruita del temps, i d’aquesta manera tan senzilla i curiosa es creu que va néixer una tradició.

Igual que les castanyes , tampoc s’ha pogut saber perquè es mengen panellets per aquestes dates, pensen que pot venir de l’antiga tradició de fer un àpat familiar després del traspàs d’un esser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li falti l’aliment en el viatge al més enllà, i això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt.

Ara que ja tenim la informació, et fem una proposta per aquesta Castanyada, escull la companyia amb qui t’agradaria compartir-ho, tria la zona de Lleida que t’agradaria conèixer i reserva el teu allotjament rural, on podràs celebrar la Castanyada de la millor manera.
Explica’ns la teva experiència o proposta escollida per aquesta Castanyada aquí al Blog o qualsevol de les nostres xarxes socials: Facebook, Instagram o Twitter.

Bona Castanyada!