5 reflexions sobre Turisme Rural

El turisme rural és el mateix per tothom? Un article ens porta a plantejar 5 preguntes…

Navegant per la xarxa trobo l’article “Tendencias del tursime rural 2019“. Un article escrit per María Muñoz Tirus de SEGITTUR y que comenta els resultats de l’estudi que ha fet l’Observatorio de Turismo Rural, una iniciativa d’EscapadaRural.com, CETT- Campus de Turismo i Netquest des de 2014.

Així d’entrada he twittejat l’article. Penso que és interessant que els propietaris dels allotjaments rurals de la província de Lleida, i en especial els que formen part de la Federació de cases rurals a la que pertany aquesta pàgina.

Tendències del truisme rural 2019. La gent diu que augmentaria la freqüència de les seves escapdes rurals si rebrés una proposta d'estança totalment personalitzada i adaptada als seus gustos.#lleidarural #turismeruralhttps://t.co/ilbskjly1o

— Turisme Rural Lleida (@LleidaRural) August 12, 2019

A l’article diu que la raó principal per la que gent augmentaria la seva freqüència d’escapades rurals seria en primer lloc les ofertes de preu i en segon lloc rebre informació personalitzada i adaptada als seus gustos.

Al mateix article es recomana als propietaris dels allotjaments tenir una base de dades complerta i actualitzada que reculli les preferències dels seus clients i que planifiqui accions de comunicació i comercialització planificades per aconseguir-ho.

I estic totalment d’acord…. Evidentment si els propietaris fan una bona feina, recopilen dades i en fan un bon ús, aconseguiran fidelitzar la clientela.

Però d’altra banda, el turisme rural més autèntic, de ben segur es troba en algun lloc sense massa cobertura, on els propietaris de l’allotjament, compaginen aquesta activitat amb les seves ocupacions principals. És molt possible que tinguin bestiar: vaques, ovelles, cabres, tocinos, conills, gallines… Han d’alimentar-los, netejar la cort i potser munyir, fer formatge o mandongo… És probable que inverteixin moltes hores en el seu hort o en les seves plantacions de fruiters o oliveres. Treure males herbes, regar, plantar i recollir requereix moltes hores i molta constància….

Quan hi va el turista, agraeix que li posin a taula aquest menjar km 0 que tant sap apreciar. Però també compartir una estona amb ells per sentir la seua parla, per sentir històries familiars, llegendes o tradicions, per que els recomanin llocs especials de l’entorn més proper…

I em plantejo 5 preguntes:

• Un turisme rural autèntic és compatible amb aquest marketing de fidelització que volen alguns turistes?
• Quants tipus de turisme rural existeixen?
• Tothom entén el mateix per turisme rural?
• La gent té prou temps per arribar a tot?
• Via Internet pots arribar als llocs més autèntics?

L’estudi de l’Observatorio del Turismo Rural